El cavall és el protagonista de totes les festes populars que se celebren al llarg de l'estiu menorquí. Des de juny a setembre, els cavalls i els seus genets, vestits de blanc i negre els primers, i adornats amb llaços, brodats i clavells multicolors els segons, reviuen cada any un ritual que neix a principis del segle XIV.

El calendari de festes populars és:

Juny, 23 i 24, Sant Joan a Ciutadella.

Juliol, segona quinzena, es Mercadal, Fornells i es Castell.

Agost, pràcticament tots els caps de setmana: es Migjorn Gran, Llucmaçanes, Alaior, Sant Climent, Ferreries (24 i 25, Sant Bartomeu) i Sant Lluís.

Setembre, 8 i 9, Mare de Déu de Gràcia a Maó.

Les més tradicionals són les de Sant Joan. El seu origen es remunta a principis del segle XIV i és religiós: l'Obreria del sant es dirigia en romeria a cavall a una petita ermita rural per honrar al seu patró. Els «caixers» són els genets que representen els estaments socials: església, noblesa, artesans (mestre i aprenent) i pagesos (agricultors, un del nord i un altre del sud del terme municipal); els «cavallers», el gros de la cavalcada («collcada»), són tots pagesos de diverses edats, des dels 7 o 8 anys als més de 70.

La festa s'inicia el diumenge anterior al 24 de juny, el «Dia des Be», en què un pagès vestit amb pells de xai, a la manera de sant Joan Baptista, recorre descalç els carrers antics de Ciutadella, acompanyat pels «caixers», també a peu, i invitant tothom a la festa que s'acosta. Dia 23, a les 2 en punt de la tarda, al palau del «caixer senyor» (noble) que presideix la festa el bienni corresponent, s'inicia la festa amb el «primer toc», la primera vegada que sona el «flabiol», una senzilla flauta feta de canya que ,amb un petit tambor, aniran marcant permanentment el compàs de la celebració.

Els escenaris principals i horaris aproximats de la festa són:

Dia 23: 14.00h, palau del «caixer senyor»; 18.00h, plaça des Born, on cavalls i genets demostren les seves habilitats i elegància al ritme del «Jaleo», la música típica de la festa; 19.30h, ermita rural de Sant Joan de Missa, a tres quilòmetres de Ciutadella; 21.00h, carrer de ses Voltes, plaça de la Catedral; 23.30h, estrets carrers medievals entre ses Voltes i el museu del Bastió de sa Font i Santa Clara.

Dia 24: devers les 10.00h, proves dels jocs medievals al Pla de Sant Joan, al port de Ciutadella. Es repetixen els actes de la nit en els carrers medievals. A la tarda, a les 18.00h, se celebra «la convidada», on el genet noble invita l'Ajuntament a contemplar els jocs que se celebraran en es Pla una hora més tard. Aquests jocs són la part més espectacular i perillosa de la festa i hi participen els genets més veterans. Consisteixen en tres proves d'habilitat eqüestre: «ensortilla», prova d'equilibri i punteria; «rompre ses carotes», prova d'habilitat per parelles; i «córrer abraçats», la prova més perillosa, en què dos cavalls es llancen al galop ben junts mentre els seus genets s'abracen.

La beguda típica de la festa, i de les altres festes populars de l'illa, és el «gin», la ginebra heretada dels anglesos, que es pren amb llimonada o suc de llimona natural. En quasi tots els pobles de l'illa aquesta mescla es denomina «pomada».

A la festa de Sant Joan i a la resta de celebracions estivals, el cavall de raça menorquina és un dels protagonistes principals, encara que també hi participen cavalls d'altres races. El cavall de raça menorquina, reconegut oficialment com de raça autòctona el 1989, ha de ser totalment negre, esvelt, d'ulls rodons i mirada viva, musculós i potent, d'extremitats llargues, caràcter noble, enèrgic i potent i estampa elegant i rústica. És apte per a qualsevol tipus de domadura, per a l'ús de la cadira i de l'enganxall. L'Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina treballa amb esforç per la millora genètica d'aquests cavalls, molt apreciats pels criadors europeus, sobretot catalans, alemanys i italians. La raça és d'origen barbaresc, segons els últims estudis, i és un dels pocs cavalls totalment negres que es conserven a Europa. Com que, tradicionalment, els treballs del camp es feien amb ases, el cavall s'ha mantingut esvelt i de moviments àgils, de manera que avui presenta exemplars de gran bellesa en contínua revaloració.

El mateix patró de les festes de Sant Joan es repeteix en les festes patronals de les altres poblacions, on el «caixer senyor», el noble, és substituït pel «caixer batle», que és l'alcalde o un membre de la corporació municipal.

La festa patronal de l'illa se celebra el 17 de gener, Sant Antoni. Aquest dia es commemora l'arribada de les tropes del rei català Alfons II el Liberal, el 1287. En aquell moment, l'illa es va incorporar a la Corona d'Aragó, després d'haver romàs sota domini musulmà durant quasi 400 anys.