Menorca ha estat, des de la prehistòria fins a temps molt recents, lloc de pas de distintes cultures a causa de la seva situació estratègica al centre del Mediterrani occidental, que ha propiciat que des dels albors dels temps diferents pobles hagin cobejat l'illa com a port d'escala i refugi.

Els uns i els altres van deixar un ric llegat històric a l'illa, que fa del més oriental dels territoris de la Balears una terra amb un patrimoni rellevant.

És per això que historiadors i arqueòlegs han considerat que Menorca constitueix un autèntic museu a l'aire lliure.

Tant la seva prehistòria com la història són tan intenses que semblen impròpies d'un territori de dimensions tan reduïdes.

S'ha constatat la presència humana a Menorca a principis de l'edat del bronze (2000 aC), moment que rep el nom de període pretalaiòtic i que ens ha deixat importants monuments funeraris com els sepulcres megalítics, les sepultures col·lectives anomenades navetes, la més coneguda de les quals és la naveta des Tudons, i petits poblats formats per habitacions absidals.

Cap al 1400 aC, el procés evolutiu d'aquesta cultura produeix unes grans construccions en pedra conegudes amb el nom de talaiots, paraula que dóna nom al període més ric de la prehistòria illenca, el talaiòtic.

En aquest moment tenen la seva expansió grans poblats com Trepucó, Torre d'en Galmés o Son Catlar, tots amb un singular monument de culte anomenat taula; i les característiques necròpolis, constituïdes per desenes de coves excavades artificialment als penya-segats de la costa, com Calascoves o cala Morell.

La cultura autòctona, basada fonamentalment en les construccions ciclòpies, aviat va rebre importants influències externes provinents de pobles comercials en expansió com els cartaginesos, establerts d'altra banda a Eivissa, que es fan notar sobretot en la introducció de nous utensilis i adorns.

Finalment, l'any 123 aC es produeix la conquesta romana, que comportarà la transformació dels poblats talaiòtics i la preponderància de tres ciutats al costat d'importants ports: Mag (Maó), Jammo (Ciutadella) i Sanissera (Sanitja).

Del final de l'època romana han quedat les interessants basíliques paleocristianes, entre les quals destacarem la de Son Bou i la des Fornàs de Torelló, que conserva un interessant mosaic. Ambdues són del segle V dC.

Després d'aquesta data, Menorca viu el moment pitjor conegut de la seva història fins que l'any 903 els musulmans l'annexen al califat de Còrdova.

Trobam nombrosos fragments ceràmics d'aquesta època en alguns poblats talaiòtics, però el poblament degué ser molt rural, encara que les fonts escrites ens parlen d'una rica economia i cultura literària. Destaquen d'esta època les restes del castell de Santa Àgueda, a Ferreries, fortificació islàmica que va ser derruïda en temps de Pere el Cerimoniós, anys després de la conquesta de Menorca per la Corona d'Aragó.

A partir de l'any 1287 l'illa viu els avatars de la Corona d'Aragó i, posteriorment, del Regne de Mallorca. Són els segles de la fundació dels pobles de l'interior de l'illa com Alaior i Ferreries. D'aquesta època, val la pena visitar la catedral gòtica de Ciutadella i passejar pels carrers del nucli antic d'aquesta ciutat.

Però fou durant el segle XVI quan Menorca visqué els moments més tràgics de la seva història amb les incessants incursions de pirates que produïren una gran inestabilitat als seus habitants i que van tenir el seu punt culminant amb la destrucció a causa dels atacs turcs de Maó (1535) i Ciutadella (1558). L'illa va estar a punt de quedar abandonada fins que Felip II va prendre la decisió de construir el fort de Sant Felip a l'entrada del port de Maó i algunes de les torres de defensa de la costa, com la de Sant Nicolau en Ciutadella.

En el segle XVIII Menorca torna a veure's involucrada en els avatars europeus i, com a conseqüència de la Guerra de Successió al tron d'Espanya, passa a mans angleses (1713). Durant cent anys l'illa va ser anglesa, amb alguns curts períodes de domini francès i espanyol. Els anglesos van reforçar les defenses construint més torres a la costa, com les que podem veure als ports de Maó i Fornells, i el fort Marlborough, a la cala de Sant Esteve.

Els segles XIX i XX són tan cosmopolites com els anteriors. El primer a causa de les contínues arribades d'esquadres estrangeres al port de Maó, que durant els primers anys va ser port franc. D'aquest segle són el Llatzeret i la fortalesa d'Isabel II a la Mola, ambdós al Port de Maó.

Aquests dos segles són testimonis d'èpoques d'extrema pobresa i d'altres de bonança econòmica gràcies a la incipient indústria i al comerç.

El segle XX es va caracteritzar per l'equilibri entre els sectors econòmics primari, secundari i terciari, fins que a partir dels anys vuitanta el turisme ha passat a ser el sector amb més desenvolupament, la qual cosa ha ocasionat una ocupació del territori que ha arribat amenaçar la imatge que els mateixos turistes tenen de la nostra illa, i que s'ha anat frenant gràcies a la declaració de reserva de biosfera i de la consciència popular existent per preservar-lo.

L'oferta cultural és àmplia i variada, a Menorca. Especial atenció mereixen els nombrosos poblats i monuments prehistòrics, repartits per tot el territori insular: la naveta des Tudons, Torralba d'en Salort, Torre d'en Galmés o Calascoves, entre molts altres.

Els museus són nombrosos: Museu de la Natura en Ferreries; Museu Diocesà i Museu Municipal des Bastió de sa Font a Ciutadella; Museu de Menorca i Museu Hernández-Sanz a Maó; i el Museu Militar i el fort de Marlborough as Castell.

Els principals esdeveniments culturals de l'any són la Setmana Internacional de l'Òpera, a Maó; el Festival de Música d'Estiu i els concerts de la Capella Davídica a Ciutadella; els festivals internacionals d'òrgan a Santa Maria de Maó i a la Catedral de Ciutadella; i els concerts de jazz, que estan en auge i cada vegada més s'incorporen a l'oferta musical de l'illa.